Entrena't per a la vida

En el Singulars de la setmana passada, que per qui no el conegui és un programa de divulgació basat en un format de conversa didàctica que s'emet al 33, en Jaume Barberà va entrevistar la Patricia Ramírez, la psicòloga esportiva que va ajudar el Betis a pujar a primera divisió, sobre com entrenar la ment per millorar la nostra vida quotidiana. La idea bàsica és que, com que existeix una relació directa entre pensaments, emocions i conductes, si aprenem a canviar la nostra forma de pensar, també sentirem i actuarem de manera diferent.

En aquesta entrada, miraré de fer un resum de la seva intervenció, però a continuació adjunto el vídeo per si teniu ganes de donar-li un cop d'ull. Us adverteixo que és molt recomanable!

En gran part, som responsables del que ens passa, en tant que depèn de nosaltres què pensem, sentim i fem. És veritat que hi ha circumstàncies que no podem controlar, però el simple fet d'acceptar que podem intervenir sobre aquests tres factors ens duu a haver d'admetre que tenim un poder considerable sobre el nostre futur. De fet, hi ha una llei que diu que aquesta part representa el 90% del que ens succeeix. Així doncs, si no ens agrada la nostra vida, és qüestió d'implicar-nos-hi i adoptar-ne el control.

En la mesura que som capaços de generar idees noves, resulta evident que tenim llibertat per escollir què pensem. Està clar que si ens quedem ancorats en el pensament de sempre, no aconseguirem cap canvi en la nostra vida, per això el primer que hem de fer és mirar els esdeveniments des d'una nova perspectiva. Pot semblar ridícul, però quan ens parlem amb termes positius centrem l'atenció en aquells aspectes que ens agraden i automàticament canvia la situació al nostre voltant, gràcies a la percepció que ens ofereix el nostre estat anímic.

Aleshores, cal viure amb ambició i aprendre a gaudir amb intensitat de les petites coses del dia a dia, sí, aquelles que sovint ens semblen tan insignificants. El que no ens podem permetre és moure'ns només per grans recompenses externes perquè, al final, acabarem sent incapaços d'actuar si un altre no ens premia. El nostre més gran motivador hem de ser nosaltres mateixos, a través de les emocions que experimentem, per això és important escollir sempre, al llarg de la vida, allò amb què gaudim.

Així, què necessitem per ser capaços de controlar el fluir? Doncs bé, dues coses: aprendre a escollir què pensem i aprendre a gestionar les nostres emocions.

Com hem deixat entreveure, una petita part de la sort està vinculada amb l'atzar, però tot allò que té a veure amb la recerca d'oportunitats depèn, essencialment, de l'actitud que adoptem. Si aprenem a escollir els nostres pensaments, és a dir, a posar-nos al cap aquelles idees que necessitem per fer front a la situació en qüestió, ens orientarem cap a l'èxit gràcies a l'emoció de seguretat. Però, com podem entrenar-nos per aconseguir-ho?

Doncs bé, cada cop que ens trobem en una situació en què ens desagradi com ens sentim, hem d'aturar-nos a pensar què ens està passant pel cap, escollir un pensament alternatiu i escriure'l en un paper. Aquest darrer pas és molt important perquè, mentre que pensar és una conducta anàrquica, escriure, en canvi, n'és una d'organitzada i ajuda a ordenar el pensament. El que succeeix és que, a base de repetir aquest procés, el nostre cervell, que se sent bé quan pensa de manera positiva, acaba per generalitzar aquestes noves idees i convertir-les en hàbit.

Una altra opció és l'entrenament en autoinstruccions, que consisteix en anar verbalitzant, pas per pas, el que toca a cada moment i anar-ho fent a mesura que ens ho autoordenem. La idea és que quan ens predisposem cap a allò que volem aconseguir, incrementa la probabilitat que ho assolim amb èxit, ja que actuem en conseqüència de la imatge que ha dissenyat el nostre cervell. Així doncs, es tracta de preguntar-nos quina és la situació que volem viure i preparar-nos-la.

A banda de tot això, necessitem confeccionar un idioma positiu: si seguim utilitzant un vocabulari negatiu, els nostres pensaments també tendiran a ser-ho, de forma que difícilment ens sentirem bé. Una bona manera d'anar fent calaix és escriure o buscar diàriament una frase optimista. La qüestió és disposar d'un ampli ventall d'alternatives que ens permetin anar desplaçant totes les idees pessimistes que ens vinguin al cap. En definitiva, del que es tracta és de deixar de pensar en què no hem de fer per passar a centrar-nos el que sí, ja que el nostre cervell funciona molt millor en aquesta direcció.

Evidentment, sempre hi ha successos que estan totalment fora del nostre abast, però, fins i tot en aquests casos, hi ha una cosa que podem controlar: la nostra reacció. Tenim el poder de decidir si interpretem el que ens està passant de manera negativa i provoquem un efecte boomerang, que acabarà repercutint en nosaltres mateixos i el nostre estat, o si ens limitem a acceptar la situació i controlem, d'aquesta forma, les emocions.

No ens hem de permetre perdre energia amb qüestions sobre les quals no tenim cap marge d'actuació. El que hem de fer és de-fusionar els pensaments negatius que se'n deriven, és a dir, desplaçar-los a una certa distància per poder centrar-nos en l'això, ara i aquí, sobre el qual sí que podem d'intervenir. Encara que sembli frívol, per deixar de donar voltes a un tema que ens fa patir, la tècnica més efectiva és cantar la nostra preocupació, canviant la lletra d'alguna cançó. Ens sembla tan ridícul el que estem fent que se'ns oblida el malestar que teníem i el problema que uns segons abans ens angoixava, en molts casos, passa fins i tot a semblar-nos banal.

Pel que fa a les emocions, cal tenir en compte que ser negatiu no protegeix del fracàs, és a dir, el fet de passar-se tot el camí patint no evita el dolor del moment de la veritat. En canvi, quan s'és positiu, com a mínim, no hi ha el patiment del trajecte. Ara bé, l'optimisme no el podem trobar enlloc més que en nosaltres mateixos: l'hem de generar pensant bé, a partir d'idees racionals que ens duguin a experimentar emocions positives.

Tot i així, ens pot resultar d'ajuda sortir a escena com els actors, ja que els músculs envien informació al cervell per explicar-li com ens sentim. Així doncs, es tracta d'imitar allò que volem ser, encara que no ens hi veiem, per acabar representant-nos a nosaltres mateixos d'una nova manera. Al principi, resulta un exercici artificial, però, poc a poc, a mesura que assagem, anem automatitzant l'actuació i ens acabem sentint de la manera que buscàvem. D'aquesta manera, gràcies als músculs, entrem en un circuit en què el cos ens diu una cosa i el cervell la reafirma.

Bé, ho deixo aquí, però penseu que el es divideix en dos tipus de persones: aquelles que esperen que succeeixi alguna cosa i aquelles que decideixen anar a buscar-la. Perdoneu pel temps que us he robat. Realment espero que aquest bombardeig d’informació us sigui d'utilitat per viure cada dia una mica millor!

Això sí, abans de tancar l’entrada, m’agradaria citar un fragment del vídeo:

“A vegades associem el benestar i el riure amb el caràcter informal i el fet de ser poc responsable. No és veritat. La gent que té humor i que somriu és molt més eficaç que aquella que està amargada. La felicitat et permet pensar lliurement, tenir autonomia, ser creatiu, prendre decisions, no estar condicionat per estats emocionals... Així, precisament, el que hem d’inculcar en les empreses i en l’educació dels nostres fills és el viure i gaudir de les coses de manera plena.”

Si us interessa, podeu consultar més informació sobre la Patricia Ramírez o el Singulars d'en Jaume Barberà clicant aquests hipervincles.

Espero retrobar-vos ben aviat!

Una abraçada =)